Letras ACCÉS OBERT

Si, si, així, amb el cap mirant a les estrelles
navegant
a la barca vella.

Si si és així, vetllant les nits de lluna plena
dormen les platges
de fina i blanca arena.

A l´ombra del far
acaronant les espatlles
robant la llum
al mar sacsejat.

Estimo més la mort
que perdrem sol en l’horitzó
i en tornar a néixer
amagar la por.

Hey, hey, hey,
que la terra no està ferma
quan el mar brama de pena.

Hey, hey, hey,
no hi ha lleis que estiguin fetes
al naufragi de la gent neta.

Si, si és així, com la pluja dolça i suau
dibuixa un mirall
i em torna esclau.

Si, si, així, amb el cap mirant a les estrelles
en navegant
a la barca vella.

(S. Morris)

Potser al desembre
quan torni l’hivern
i la neu blanca
ompli el meu carrer.

Arribi un dia
un cop rebel
i al cor llueixi
un sol ardent.

I és que l’aire no m´arriba als pulmons
quan em sento allunyat
tornaré a rosegar la pols
mil vegades més
si no estic
al teu costat, al teu costat.

Mai he sabut
robar-te un fragment
d’un sol brillant
que ens faci eterns.

Desfer aquell nus
que em lliga la ment
guanyar un minut
al pas del temps.

Buscaré un lloc apartat
on tornar a passejar
sense un gest de fragilitat
mil vegades més x 2
al teu costat.

I ara sé
per sempre més
que tenim un lloc
al jardí més verd.

I no és tan fácil
com el pecat
que el meus somnis
estan lligats.

(S. Morris)

Nena, no pots viure així
fent i fent i fent més embolics
un tomb a la vida i enllestit

Corre, un llamp et cau de nou
potser malgrat tot no has tingut prou?
Allunya’t de tu mateixa que encara plou

només has de portar al teu cor tatuat
només has de portar al teu cor tatuat
imatges, sentiments, crits de llibertat

Lluita, no tot està al revés
no pensis que la raó sempre és d’ells
Un rellotge trencat dos cops al dia també la té

(S. Morris)

Has mirat de fer connexions
Amb altres mons
Has pujat les revolucions
I vas a fons.

Has patit al·lucinacions
a cada revolt
tot el cap ple d’il·lusions
i un nou guió.

La vida et fa bullir la sang
la vida et fa bullir la sang
estàs a punt d’esclatar.

Has sentit tota l’emoció
no et queden paraules
i només una cançó
inacabada.

Crema les cortines velles
trenca les finestres
deixa que el sol il·lumini
el teu rostre.

(S. Morris)

T’he cercat arreu del món
i em pregunto insistent
si potser ets una il·lusió,
un producte de la ment
no sé, no hi veig, no crec en res

Embriagat per barres de bars
esperant trobar un senyal
res no importa si al matí
tinc un buit al meu costat
fixant la vista en el fons d’un got

a cada sortida del sol
a cada sortida del sol

no sé, no hi veig, no crec en res
no sé, no hi veig, no crec en res
fixant la vista en el fons d’un got
a cada sortida del sol

He passat tant de temps despert
sentint un moviment violent
el ressò d’un fort crit
dia a dia a mitjanit
no sé, no hi veig, no crec en res

Potser he perdut la claredat
tot en mi és confusió
i es que ja res pot reparar
una esquerda a un cor trencat
fixant la vista en el fons d’un got
a cada sortida del sol

(S. Morris)

Gairebé puc sentir, l´escalfor
i en aquest racó humil l’emoció
d’un coratge, manifest
i de tantes paraules al vent.

I no em sé, presoner.

Que no és tan estrany
una terra que esclata
tots aquests anys
dormint l’esperança.

Víctimes d’un desig, insultant
misèria aplegada, d’ignorants
amb un traç senzill, però innat
retrobem, amic, la dignitat
guerrillers, del present.

Que no és tan estrany
una terra que esclata
ho se bé company
són crits d’esperança.

Que no és tan estrany
una terra que esclata
tots aquests anys
dormint l’esperança.

(S. Morris)

Ja no puc amb aquests malalts
cada dia és un infern
un torrent passa pel meu cap
no puc viure amb aquesta gent.

Ja no tinc on amagar
ni en un racó en la meva ment
una nit de felicitat
on ofegar el meu lament.

Necessito anar a la font
on raja complicitat
per dir-li a mig món
i també a l’altra meitat
que ens estan robant l´identitat.

Oh no, no vingueu al meu costat
que la vida no m´espera
s’han tancat les portes d´aquell món passat
la vida ja no m´espera.

M’estimo més prendre nous camins
on els passos pugui viure
fugint d’un món advers i hostil
on la tendresa es faci visible.

I en aquesta nit gloriosa i bella
de víctimes erosionades
amb rastres de fang i cendra
les ànimes ploren amargues.

I si miro cap a l’horitzó
on es perden les petjades
només tinc la compassió
de rostres per a l’esperança
i un demà ple de coratge.

(S. Morris)

Quan la nit i el dia es confonen
ja no sents la seva veu
i a través d’una finestra
veus un món
que no és el teu.

Potser et falten espelmetes
que il·luminin més enllà
si la veus
torna-la a estimar.

I tot s’encén
en aquest racó
i potser
tard o d’hora,
tard o d’hora tornarà.

Ja no hi ha temps d’envejar
aquells moments a dins el mar
tenim l’afecte més sagrat
i mil maneres de remar.

En les nits netes serenes
als estels has de parlar
i si t’envien una estrella
amb las mans l’has d’abraçar.

Potser això sigui el miracle
i el camí es torni pla
flames enceses
flames en dies llargs.

(S. Morris)

Estrany, dins la meva pròpia pell
somnis, empresonen l’ànima inert
venut, a bells records rodats pel temps
buit, mirada trista d´aire absent.

Quan les mans ja no m´arriben
i no la puc agafar
se m’escapa una part de vida
el meu cor s’arronsa aïllat
en un gest malvat.

A un lloc al carrer.
A un lloc al carrer.

Dient-li adéu -sense ressentiment-
Hey, obro les mans
i de nou torno a estimar
tot allò que vaig tenir
i que mai no he oblidat
mai no m’ha deixat
llàgrimes, com senyals en el camí
poques, són les coses a arriscar
xisclo, a la porta d’un passat
ja no és un mirall trencat i vell
on reflectir la pell
en aquest indret humit i fred
m’agenollo a recollir
les engrunes d’ahir.

A un lloc al carrer.
A un lloc al carrer.

Dient-li adéu serenament
Hey, obro les mans
i de nou torno a estimar
tot allò que vaig tenir
però que mai no he oblidat
mai no m’ha deixat
llàgrimes, com senyals en el camí.
Llàgrimes, com senyals en el camí.

(S. Morris)

Cranky Old Man
remugant sol pel carrer.

Cranky Old Man
dia si dia també
només tens veu
per a un fanal encès
les fulles verdes
no duren eternament.

Cranky Old Man.
Cranky Old Man,
mirada encesa i bruna pell.

Cranky Old Man
has perdut l’enteniment
esclau dels teus propis pensaments
diguem on guardes els teus secrets

Ohhh Cranky Old Man mai no has sabut
retrobar el somni perdut
Cranky Old Man cada instant de tu
s’ofega en un record trist i nu

Cranky Old Man sense amics, tot és lament
Cranky Old Man un “miracle” sorprenent
només t’escolta un fanal encès
l’aigua no es porta en un cistell

(S. Morris)

Neix un bon dia
és molt més que un bon regal
sortint de casa
vaig totalment equipat
i em sento com un campió
preparat per entrar en acció
sempre és una forta emoció
i no és primavera
però la sang s’altera

Vaig en bici, vaig en bici
no deixo mai de pedalar.
Es un vici, vaig en bici
pels carrers de la ciutat.
Vaig en bici, vaig en bici,
per un carril vora el mar.
Es un vici, anar en bici
vora el mar.

Mira que és fàcil
sense contaminar
el vent a la cara
i un somriure dibuxat
amb tota complicitat
veig la gent escridassar
on el cel es fon amb l’oceà
i no es mentida
això si que és vida.

(S. Morris)